martes, 2 de noviembre de 2010

Àpali

Si de vegades sóc un escallarinc pansit
és només per ser conscient que t'he fet patir.

Si no vull saltar ni còrrer, ni muntar la gresca de sempre
és només perquè vull estar de cara a la paret. Ara.

Penso coses massa grans per a aquest caparró tan petit,
i se'm fa feixuga la feina de crèixer per dintre i deixar de somiar.

I ara m'he quedat perduda, dempeus en mig d'enlloc.
Amb tot de paraules que no vaig poder entendre i que em colpegen tan fort
que no hi ha manera que me'n surti. Que no hi ha manera que ho arregli.

Sóc un trocet minso, poruguet i mig adormit de la persona que va fer-te somriure fa temps entre llibres.
Un trocet trencadís i flac de la persona que et va enamorar.
Un trocet xic i esguerrat de mi.

Ara ja no sóc res més que un escallarinc pansit.










... Xica, tica, mica, camacurta i ballarica...