és només per ser conscient que t'he fet patir.
Si no vull saltar ni còrrer, ni muntar la gresca de sempre
és només perquè vull estar de cara a la paret. Ara.
Penso coses massa grans per a aquest caparró tan petit,
i se'm fa feixuga la feina de crèixer per dintre i deixar de somiar.
I ara m'he quedat perduda, dempeus en mig d'enlloc.
Amb tot de paraules que no vaig poder entendre i que em colpegen tan fort
que no hi ha manera que me'n surti. Que no hi ha manera que ho arregli.
Sóc un trocet minso, poruguet i mig adormit de la persona que va fer-te somriure fa temps entre llibres.
Un trocet trencadís i flac de la persona que et va enamorar.
Un trocet xic i esguerrat de mi.
Ara ja no sóc res més que un escallarinc pansit.
... Xica, tica, mica, camacurta i ballarica...
1 comentario:
achuchones miles, vale?
Publicar un comentario