Sotapont

Sota la figuera i a la vora del riu vull portar-te a sopar qualsevol nit d'estiu.
I vull que hi hagi una espelma, i que mengem maduixes sota la mirada dissmulada del pont.

Passejarem a les fosques i agafades de la mà.
Sense pressa, que no tindrem on anar.

Et demanaré que t'atansis aquí, al costat esquerra del meu pit. Et demanaré que apretis fort, que així ho podràs sentir.
Sentir com sóc capaç d'estimar-te.
A cops de batec mut.
I et confessaré que aquest silenci és tot sencer per a tú.

Això serà qualsevol nit d'estiu.